dimecres, 3 de febrer de 2016

La màgia de l'ordre


 La japonesa Marie Kondo és una experta en l’ordre. Marie Kondo es dedica professionalment a l’organització d’espais, ajuda als seus clients a ordenar casa seva o el lloc de treball, a transformar l’espai en un lloc endreçat. Amb els seus coneixements i experiència, Marie Kondo ha escrit un llibre, publicat a més de 30 països, que és un éxit de vendes: La màgia de l’ordre (Ara llibres).

Tant si som persones més o menys endreçades o desendreçades del tot, és a dir, caòtiques, la lectura d’aquest llibre resulta molt útil. Ho provem sovint, de fer net d’una vegada, però pocs se’n surten. Perquè del que es tracta, segons Marie Kondo, és, en efecte, de fet net una sola vegada per totes. Cal, això sí, fer-ho bé, cal fer-ho a consciència per mantenir aquest ordre, perseverar-hi. Al seu llibre Marie Kondo explica com fer-ho. Es necessita un gran determini per destriar el gra de la palla, és a dir, allò que has de guardar i endreçar de la millor manera possible, ja que un espai endreçat no només resulta airós, al meu entendre, sinó també bell en la seva organització. L’ordre com a estètica.

Marie Kondo, que en el seu llibre per fer-lo més proper i didàctic també ens parla d’ella mateixa i la seva batalla enfront de l’ordre, es declara una perfeccionista que es va passar anys, els de la seva jovenesa, mirant de trobar maneres d’endreçar el seu espai vital, la seva cambra, però també la casa familiar.

Aquest fet resulta curiós, perquè la idea que tenim a Occident del Japó és precisament l’ordre, la seva contenció i polidesa, lluny del barroquisme i l’horror vacui. Aquesta imatge ens ha arribat a través de pintures, gravats i pel.lícules en les quals hem vist espais que són el súmmum de l’ordre i del bon gust, amb pocs objectes a la vista i sempre molt escollits segons l’època de l’any. Però potser en les últimes dècades, amb el consumisme rampant que a uns i altres ens omple els espais d’andròmines, això ha variat, i cal retornar a les fonts, és a dir, a no tenir més del que es necessita, a no acumular, sobretot si les llars no són gaire grans. I si acompanya i és inspiradora una paret plena de quadres, com en un museu, o tenim lleixes fins al sostre plenes des nostres llibres estimats amb els quals dialogar, també ha de ser ben estimulant per a l’esperit moure’s en espais zen, la qual cosa és ben pròpia de la cultura japonesa tradicional.

Marie Kondo és de l’opinió que ordenar casa nostra és ordenar la pròpia vida, que una cosa porta a l’altra. Potser per aquesta raó l’autora titula el seu llibre La màgia de l’ordre. Perquè més enllà de l’ordre que ens facilita la vida, l’ordre també ens la pot canviar com per art de màgia. Explica Marie Kondo en el seu llibre que algunes de les seves clientes –no sembla que els homes es preocupin gaire per l’ordre, en els seus exemples no surten gaires homes- li diuen que quan han fet aquesta posada en escena de l’ordre que necessitaven per trobar-se a gust en el seu espai, ja sigui a casa o al despatx professional, comencen a veure què necessitaven de debò en l’aspecte més personal de les seves vides. És clar. Perquè quan ha fugit del camp visual tot allò que fa de pantalla, deixa prou espai mental com perquè sorgeixi, acompanyat d’una certa alegria íntima, un confort interior, un respir que surt del més profund de la persona. Sorgeix del nostre interior un respir espiritual com quan s’entra en una petita església o en un temple, espais que per la seva mateixa naturalesa provoquen recolliment i sensació de pau.

(article publicat a Eix Diari, 1 de febrer de 2016. A la fotografia feta a casa, llibres apilats amb bones intencions... I és que a casa hi ha unes quantes piles, així, abans de ser col.locats a les lleixes)



    

       

    

  

1 comentari:

  1. Lleixes falten, que no llibres. Encara no he començat a fer caixes de llibres per llençar, i així tindria espai per a l'ordre. ¿Ordre? Més caòtic que un ordenador no hi ha res. La natura no és precisament ordenada. Però vaja, si tu recomanes el llibre ja deu ser bona cosa. Filosòficament, jo sóc un desordre, per vella, i m'haurien d'haver llençat ja fa temps.
    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina