dilluns, 7 de desembre de 2015

Pessebre

L'any 2009 vam passar la festes de Nadal a Còrdova i a Sevilla. La tradició de fer pessebres a les esglésies i als patis de les cases és vigent fins a tal punt que també es troben pessebres preciosos als aparadors de les botigues. Aquest és un dels pessebres que vaig fotografiar (en una església) aquell hivern benigne. Tot i que no l'inspira directament, jo pensava en els pessebres de casa, en la meva infantesa, il.lustra el primer poema de la sèrie Nadales del museu, i que es titula precisament, Pessebre:


El pessebre en un altar,
el cel de paper blau,
els turons nevats de sal.
De puntetes mira l’Infant que somriu
com ell en aquella fotografia
a la falda de la mare.
Alça les mans netes,
sense ferides.
Ja vindrà la set
i l’aigua amarga.

3 comentaris:

  1. El pessebre és un món. Hi cap tot. Hi cabem tots.

    ResponElimina
  2. Sí, Enric. Jo ja m'hi veig, figura petitona, al darrere de la cova, banyant-me en la llum que irradia l'Infant, em veig amb un llapis a la mà, escrivint això sobre un trosset de paper...

    ResponElimina
  3. Magnífiques figures. Fora també magnífic que s'apliquessin les lleis espirituals dels pessebres...m.

    ResponElimina