dijous, 29 d’octubre de 2015

Mar Hernández Plana: esculpir-se a si mateixa

El dia 19 d’octubre és el dia internacional del càncer de mama. En aquest moment, el nivell de curació del càncer de mama és alt. Però en el procès d’aquesta curació, que ho és del cos, cal curar també les ferides que provoca en l’ànima.

L’arquetip més potent de l’inconscient col.lectiu és l’arquetip de la mare. Ningú no pot parlar d’ell mateix, d’ella mateixa, sense parlar de la seva mare. Les mares gesten la vida, tot en la vida té mare, procedeix d’una matriu. D’aquí ve que en temps reculats fos una deessa la imatge de la faedora, de la creadora del món, així com també la seva sustentadora. Les velles deesses mitològiques, les figures precioses de les quals veiem en les vitrines dels museus, presenten un cos generós, d’amples malucs, de pits abundants. Són la viva imatge de la maternitat universal generadora i nodridora de les vides humanes.

Aquest arquetip de la feminitat, de la vida en la seva generació, és molt poderós en la psique de les dones, en siguem o no conscients. Es posa en marxa en diverses ocasions de la vida de la dona: la primera regla, la primera relació sexual, l’infantament dels fills, l’alimentació del nadó, la menopausa. Són exemples puntuals de la consciència de que en les nostres vides particulars estem encarnant l’arquetip més universal. De la consciència d’aquest arquetip procedeixen els trasbalsos anímics que a vegades patim, ja que la força de la vida (la vida de l’univers!) ens sacseja fortament en cos i ànima.

Hi ha un altre moment en què la força de l’arquetip del femení matern emergeix en el conscient: una malaltia greu als ovaris, a la matriu, a les mames. No hi fa res que no siguem mares des del punt de vista biològic. Una dona sempre ho és, mare. L’arquetip de la mare sempre és a la psique de la dona. Un càncer de mama ens recorda no només la bellesa del cos que ara es malmet sinó també la funció de les mames: l’aliment, que ho pot ser des del punt de vista fisiològic, però que sempre ho és des del punt de vista espiritual.

El diàgnòstic d’una malaltia greu als ovaris, a la matriu o a les mames és un cop fort en la psique de la dona. Pot ser que no sigui un càncer, però que hi hagi el perill que ho sigui en base a indicis. Aleshores es produeix una mutilació preventiva per salvar-nos d’aquest perill, o per guarir-nos d’un diagnòstic cert. Una histerectomia (l’extirpació de la matriu) requereix un dol, ho sé perquè el vaig haver de fer. Una mastectomia (l’extirpació d’una o de les dues mames) requereix un dol. Conec dones que l’han hagut de fer. És clar que en aquests moments hi ha la possibilitat d’una reconstrucció de les mames. No és així en el cas de les histerectomies. ‘Allà’ sempre hi haurà un ‘buit’ i caldrà conviure-hi, omplir-lo simbòlicament per tal de sobreviure a la pèrdua.

Les maneres de superar el sentiment de pèrdua poden ser infinites, i cada dona troba les seves. En el procès de superar el càncer de mama –la quimioteràpia, les diverses reconstruccions dels pits- l’escultora Mar Hernández Plana va trobar dos aliats mentals que li van fer de suport: l’esport, en el seu cas la bicicleta, que feia anys que no practicava, i la necessitat d’expressar artísticament tot aquest camí en forma plàstica. El metge li va recomanar fotografiar les transformacions del seu cos. Amb l’ajuda del fotògraf Jordi Serra van anar sorgint unes imatges que li van agradar. El resultat és l’exposició Identitat esculpida. La mostra, amb fotografies de gran format i inaugurada el passat febrer al Museu Melcior Colet, ha itinerat pel territori català. El passat dia 22 d’octubre, en l’estela del dia internacional del càncer de mama, va tenir lloc un acte inaugural d’aquesta exposició en la seu de l’Institut Català de les Dones. L’exposició es podia visitar des del dia 5 d’octubre i es clourà el dia 29 d’octubre.

Per la seva professió-vocació, Mar Hernández Plana esculpia, modelava, perfilava. De sobte va canviar la perspectiva: era el cirurgià el que m’esculpia a mi, el que em dibuixava i em mesurava, com jo havia fet tantes vegades en les meves obres. Això ha estat així, certament, quant a la reconstrucció del cos. Però el treball de reconstrucció interna, el modelat de la feminitat interna, el ressorgiment de l’arquetip del femení de la vida en el seu cos de dona, ha estat obra d’ella mateixa, de Mar Hernández Plana. I ho ha fet a través de la disciplina de la bicicleta, amb l’aire net que li dóna a la cara en el moment de les curses, i a través del treball artístic que ha donat l’exposició Identitat esculpida. Aquest ressorgiment és una invitació àmplia. Perquè està a l’abast de tothom (homes i dones som fills, i d’alguna manera incomplets) esculpir-se de nou la identitat. Però en aquest néixer conscient a la vida som nosaltres qui ens fem de mare, unint en el mateix cercle la maternitat individual amb la maternitat universal.

(article publicat a Eix Diari, 26 d’octubre de 2015. A la imatge, una de les fotografies de l’exposició)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada