dijous, 10 d’abril de 2014

Desig de plenitud

Cap ésser humà no pot satisfer un desig de plenitud que només està en la nostra imaginació. Acostumem atribuir a la persona estimada el poder de fer-nos feliços, la qual cosa només depèn de nosaltres mateixos. En realitat, el que la persona estimada ens garantitza és la insatisfacció, tan necessària per viure que en resulta un motor formidable! Si fóssim complets i feliços de manera absoluta no necessitaríem res, i el desig no tindria objectiu… Així, doncs, en el nostre inconscient, que mana més del que ens pensem, l’estimat o l’estimada compleix una funció, que és la d’organitzar, si es pot dir així, una pulsió de vida. Hi ha d’haver equilibri, però, entre el desig i la frustració. Necessitem aquest equilibri per mantenir-nos psíquicament sans i estimulats per a la vida. 
(a la imatge, platja de Sitges)

3 comentaris:

  1. Totalment d'acord! Sense el desig de recerca, de descoberta, no hi ha vida, no engeguem res. La insatisfacció ens porta a sentir que som vius i que podem lluitar per allò que volem.

    ResponElimina
  2. Interessant l'estudi de les pulsions en les nostres vides conscients i subconscients. Els has sabut donar bona forma.

    ResponElimina
  3. Quantes coses has dit en poques paraules! La satisfacció dels desitjos i de les pulsions difícilment ens la pot proporcionar l'altre, però en canvi és l'altre qui posa límits. Parles de la persona estimada, però es pot fer extensiu a les altres fronteres que posen límit al jo. La societat, per exemple.

    Ens hem d'assumir, ens hem de gaudir i, després, compartir i prendre de l'altre. Sovint la gent acaba decebuda dels altres quan tan sols ha estat capaç de donar-se res a si mateixa.

    ResponElimina