dimecres, 29 de gener de 2014

On era, Déu

Dilluns 27 es va fer memòria de Holocaust, de fa un temps es dedica un dia a recordar-lo, com el dia 2 de novembre fem memòria dels nostres difunts, altrament potser vagaríem pels llimbs de la indiferència davant de fets existencials que ens posen de cara a la paret…
No poques vegades he sentit dir, o he vist escrit: On era, Déu?
On era qui? No hi ha qui. Perquè si una cosa és Déu és la impersonalitat pura, lluny de la imatge d’aquell avi amb barbes blanques que trobàvem dibuixat als llibres escolars de la meva època.
El mal és cosa humana, i si Déu era a algun lloc era dins nostre, encara que assassinat el seu Esperit. Tot això per als creients, és clar. En l’ateisme, no sé. 
(a la imatge, presa aquest estiu passat, perfil de la cúpula d'una església ortodoxa a Santorini o 'illa de Thera) 

7 comentaris:

  1. Déu era al cor que sentia horror pel que percebia.

    ResponElimina
  2. Teresa,
    Recordo que l'anterior Papa va visitar un camp d'extermini i va clamar: On eres mentre els teus fills eren assassinats?. Jo no faig el mateix pensament que fas tu però penso que Déu ens va donar una voluntat lliure i que som els mateixos humans els culpables del bé i el mal. Déu sempre és innocent.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Només es pregunta per Déu en la tragèdia. Per què ningú se'n recorda quan passen coses bones?

    ResponElimina
  4. Sàvies paraules: el nostre cervell és el deu del bé i del mal. Tota altra forma és producte de la nostra imaginació. Cadascú sabrà per quines intencions interiors pren partit.

    ResponElimina
  5. Gràcies pels vostres comentaris que amplien un petit pensament.
    Abraçades

    ResponElimina
  6. No crec que hi haja més déu que l'Univers mateix i, en conseqüència, no té sentit pensar que ha d'estar pendent de nosaltres justament. Som minúsculs, no gira tot a l'entorn de nosaltres ni en funció de nosaltres. Així ho veig jo.

    ResponElimina
  7. DEU és simplicitat i humilitat.
    Emili Teixidor ; deia que tots els mals ens vénen per no saber-nos acceptar tal com som,del desig absurd de voler ser un altre.

    Una abraçada

    ResponElimina