dimarts, 24 de desembre de 2013

L'Estrella de Nadal


Tal dia com avui recordo la mare omplint una bossa amb la roba; més d’una bossa, segurament, perquè l’estada a casa els avis materns durava totes les festes de Nadal i Reis. Després de la mort del meu pare ara fa un any i mig veig encara més clarament la importància i significació d’aquest viatge que per a nosaltres, el meu germà i jo, era una festa. La materna ha estat pràcticament l’única família que hem tingut.
Amb la meva mare agafàvem el cotxe de línia, “la llacuna”, en dèiem, perquè tenia parada i fonda a La Llacuna. Nosaltres baixàvem molt abans, entre els pobles de Can Canals i Monistrol d’Anoia. A peu de carretera venia a rebre’ns la meva estimada tieta Angeleta, un veritable àngel de bondat que amb mi es mostrava tan maternal. Fèiem un bon tros de camí a peu fins arribar a la casa pairal, al capdavall del poble de Can Benet de la Prua. Quan entràvem, ja sentíem una olor dolça de cigrons. L’àvia sabia que m’agradaven els cigrons, i per sopar en feia en honor meu, tan llepafils, tan poc menjadora. Aquest era el seu primer regal. Em menjava un platet de cigrons i una mandarina per postres. Després l’àvia encetava una barra de torrons, tot i que deia que l’hora dels torrons era a la mitjanit, quan naixia el Nen Jesús, i això s’havia de celebrar perquè aquell Nen era Déu…
-Ja has vist l’Estrella de Nadal?- em deia l’àvia al capdamunt de les escales d’entrada a la casa. Jo li deia que sí, que l’havia vista per la finestreta del cotxe de línia, brillant al cel de nit. Sento encara una sensació densa i ingràvida al mateix temps en la meva ànima submergida en el Misteri de l’Estrella de Nadal que anunciava el Naixement del Nen Déu… Llavors vivia aquest Misteri sense pensar que era un Misteri. Després, amb els anys, he volgut desenterinyar aquell Misteri, apamar-ne les coordenades amb la raó. Però si una cosa he après és que el Misteri no és mesurable ni s’explica a través de cap lògica… Per aquest motiu ja fa temps que torno a immergir-me en aquesta sensació ingràvida i densa del Misteri de Nadal, una poètica de la meravella. En la meva infantesa em semblava que l’Estrella era a fora, en la nit, perquè veia l’Estrella enfilada a dalt del cel. Ara veig l’Estrella del Misteri del Naixement del Nen de Llum, imatge de l’estat naixent del nostre esperit renovat, a dins, molt al fons de la meva ànima.

Que tingueu una bona Nit de Nadal!


4 comentaris:

  1. Dies de Nadal,ilusions,fantasies que tots recorden de quant eren infants.I ara tornen encara que siguis gran,però aquest misteri mai s'allunya de nosaltres.

    Nits de turrons!!

    ResponElimina
  2. Els records de Nadal no es perden mai. M'has animat i potser n'escriuré uns de meus que em fan molta gràcia.
    Entranyable, el teu article.
    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  3. El cotxe de " la llacuna" ja no passa, el camí cap a Can Benet està tot llaurat, però tot i será en el nostres records.

    Bon Nadal.

    Josep

    ResponElimina