dilluns, 2 de desembre de 2013

L'alè de les Muses

Deia Píndar: Cegues són les ànimes dels homes [i de les dones] quan exploren el camí de l'art amb la saviesa dels mortals, sense les Muses. Les Muses són de natura divina, ja que són filles del mateix Zeus i de Mnemosine (Memòria). Inspirats per les Muses, els humans poder aixecar-se per damunt dels propis peus de fang i ser capaços de captar la veu secreta que sorgeix de l'interior de les coses i dels fenomens còsmics. A través de l'alè de les Muses -vent arrabatador o suau alè a cau d'orella- poetes i artistes perceben la veu del món i de tot allò diví que li dóna vida. Dos coses semblen imprescindibles per ser abraçat per les Muses: oïda interna receptiva, és a dir, oïda espiritual activa, en actitud de treball, i una concepció no estrictament materialista de la vida (altrament les Muses només serien vistes com figures de paper) i deixar-se entusiasmar per l'oportunitat de co-crear, entenent la vida en constant recreació...
(a la imatge, una figura femenina captada al Museu d'Atenes aquest setembre passat)
 

2 comentaris:

  1. Figura airosa, per cert: amb aquella lleugeresa corporal i espiritual que a tots ens agradaria tenir i no perdre mai.
    Però ja deia Pau de Tars, per aigualir-nos la festa: "¿qui em deslliurarà d'aquest cos de mort?"
    Una abraçada de tarda freda sense neu ni pluja. Només amb el caliu de dins.

    ResponElimina
  2. Totes les referencies mitòlogiques es deixarse em portar a una reflexió pausada en el, teu interior.
    M'agradat l'al-legoria del humanisme.

    ResponElimina