dimarts, 26 de febrer del 2013

Símbol



Enfront de la imatge o còpia més o menys elaborada del sensible, i que es tanca en ella mateixa, el símbol dóna sentit, és camí de veritat, però no un sol camí, ja que el símbol per naturalesa és obert com la realitat que l’ha generat.

3 comentaris:

  1. Realitat i símbol, la creu despullada i negra és la negació de la llum transfigurada:
    la creu va ser obligada, no pas triada. La transfiguració va ser volguda i proclamada.
    Però nosaltres hem triat la foscor i la tristesa perquè la llum ens espanta.

    ResponElimina
  2. El símbol és polièdric i per tant les interpretacions també. M'agraden molts les ampliacions que fas a les meves reflexions, quatre ulls hi veuen més que dos, i així podríem anar sumant...

    ResponElimina
  3. D'acord, Teresa, jo també ho penso, i els teus escrits m'ajuden a reflexionar.
    Encara m'he deixat de dir que Jesús va intentar esquivar l'horror de la creu, en la seva oració a l'hort de les oliveres. De manera que el símbol seria, per a mi, rebutjable, com ho va ser per a ell.
    Bona nit, sempre esperant la pluja.

    ResponElimina