divendres, 4 de gener del 2013

Mà angèlica



Mà angèlica, obre’m el cor.
No amb els dits del dubte de Tomàs
sinó amb els dits de l’aurora.
Obre en el meu cor una galeria de llum
que travessi de bat a bat
la muntanya de dolor.
No temo la teva mà d’aigua
ni la teva mà de foc.
He sembrat aquesta terra amb paciència
i ja sento a l’oïda el vent del nord.

(a la fotografia, primer pla d'un dels àngels que viuen a casa)

2 comentaris:

  1. Preciós el poema per la intenció i el consol.
    Preciós l'àngel que viu amb tu i en tu.
    Una abraçada. Olga

    ResponElimina
  2. M'acostumo a pensar que ets fora quan desapareix el meu comentari.
    Olga

    ResponElimina