divendres, 18 de gener de 2013

De quan érem hippies



“Jo era massa pobra per ser hippy” –diu en una entrevista la soprano lírica i intèrpret de jazz Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas. “Els hippies eren nois rics que passaven els caps de setmana en cases molt boniques.”
Vet aquí. Com aquella bohèmia que a principis del segle XX només podien practicar els nois (no les noies!) de casa bona… Ho he afirmat en moltes ocasions, quan parlo de la nostra època hippy, afortunadament més equitativa quant a sexes. La majoria érem hippies de cor perquè no en podíem exercir, ja que érem gent que treballava de dia i estudiava els capvespres amb ànim de fer estudis superiors, de no interrompre la formació que consideràvem imprescindible. I quan dic hippies vull dir el seu vessant romàntic d’estimar la poesia tan empeltada d’Orient, la pau en aquella època de guerra al Vietnam, a Israel, la llibertat de pensament enfront del pensament únic que imperava a la península i que vam esberlar a les catacombes. Això sí, anàvem vestits de hippies, al meu parer aquell estil de robes era bonic, era alegre, ens estava bé, als joves. Però fèiem una vida ben complexa, complint amb la responsabilitat i els horaris de treball, i expandint-nos estudiant i estudiant, com si ens haguéssim de beure biblioteques senceres. La bohèmia no hi tenia gaire lloc, en aquesta vida, tot i que segurament molts n’hauríem volgut viure alguns bocins encara que només fos per tastar-la.
(extret de La capsa verda. Fotografia extreta d'Internet)

2 comentaris:

  1. Així, era Teresa, un miratge, quelcom a l'abast dels nois rebels de casa bona, una mica com alguns okupes d'ara, tot i que avui tot està més barrejat.

    ResponElimina
  2. En efecte, va ser una expansió però per a gent que es podia permetre tenir temps, viatjar a illes remotes per escoltar festivals, comprar droga, que feia veure la vida més bonica.
    Però, ves per on, al s. XXI ara tenim guerres doblement encesees pel que fa al petroli i a l'exaltació islamista. L'Orient... l'Àfrica... que lluny, la pau.
    Olga X.

    ResponElimina