dimecres, 28 de novembre de 2012

Passos sagrats, fets, símbols



María Zambrano, que va escriure la major part de la seva obra genial a l’exili, sempre m’és un estímul. En una de les seves glosses, aquesta referida a la primavera, diu que tots els passos haurien de ser sagrats. Els de la primavera ho són, i tots els que es donen en les altres estacions també, encara que no se’n sigui conscient o, simplement, es refusi tota sacralitat en la vida còsmica i la vida humana. Joseph Campbell, estudiós dels mites i les religions, diu que parlem molt dels fets, i s’ha de parlar dels fets, però la càrrega de simbolisme que habita els fets demana també una lectura de la qual n’estem molt faltats.
Un exemple dels que posa Campbell: Assumim que el Déu de l’Antic Testament és un fet, no un símbol. Ara hauríem d’escriure sobre què és símbol, però deixo als lectors la reflexió. Pensar en els passos sagrats potser ajuda a entrar en matèria.
(a la imatge, fustes que floreixen)

2 comentaris:

  1. La natura sempre que pot s'obre pas per viure: així ha estat dissenyada. Nosaltres també. ¿Per un fet o per un símbol? No ho sap ningú ni ningú pot pretendre saber-ho.
    El sagrat el fem nosaltres amb les nostres atribucions.
    Una abraçada,
    Olga X

    ResponElimina
  2. Estimada, potser no ho expressat prou bé, però el que volia dir és que fet i símbol són el mateix, perquè el símbol, en la vida física, es manifesta en el fet... D'aquesta manera de pensar la realitat, lògica/analògica, Zambrano en deia raó poètica.

    ResponElimina