divendres, 7 de setembre de 2012

Records tancats


He observat que durant un temps –a vegades, anys sencers- hi ha records que queden com tancats en una mena de caixa forta dins la psique. Sembla com si el propi inconscient ens volgués preservar d’aquests records, sovint dolorosos o de gran incomprensibilitat. No és fins que hem madurat prou o que estem preparats, enfortits, que es torna a obrir la caixa, i encara a poc a poc. Aleshores van sortint aquests records a la llum perquè hi reflexionem, perquè n’extreiem algun ensenyament o perquè entenguem el que en aquell moment dels fets ens hauria estat difícil o impossible.
(a la fotografia el jardí-laberint que es veu des d'una finestra d'El Escorial, feta aquest agost)

4 comentaris:

  1. La memòria és enganyosa i té coses molt estranyes, molts calaixos, molts miralls i també laberints, efectivament.

    ResponElimina
  2. El que dius de la caixa ho he pensat pel que fa als somnis: subconscient contingut en caixes o compartiments estancs que visitem i que s'obren per a nosaltres només en el son. S'han emmagatzemat, hi són, però només ens són accessibles quan volen. Aquí no hi manem. Per això sovint una vida ordenada porta a somnis desconcertants.
    Olga

    ResponElimina
  3. Però, a vegades, els perdem i no tornen els records.

    ResponElimina
  4. Certament els records poden ser enganyosos, al capdavall la memòria és creativa, així com alguns ens poden sorprendre en somnis, en aquest espai no en podem tenir el control, i a vegades marxen i no tornen...

    ResponElimina