dimecres, 19 de setembre de 2012

No deixis que es rovelli...

En el Llibre de la vida, de Teresa de Jesús, en un paper que em devia servir de punt, he trobat aquesta frase que va signada per Teresa de Calcuta: Continua a desgrat que tothom esperi que abandonis. No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu. No podia arribar en millor moment, personal i col.lectiu. Comparteixo amb vosaltres la troballa.
(a la fotografia, unes teules velles)

3 comentaris:

  1. Doncs mira, és un bon consell que, precisament em convé, perquè estava a punt de rovellar-me. Gràcies.
    Olga

    ResponElimina
  2. Fora el rovell, doncs, cal que ens treiem la son de les orelles. Ens ho dieu dues Tereses!
    Has llegit els poemes, al meu blog, d'Eugénia de Vasconcellos. T'agradaran.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. El rovell té un color bonic, però s'ha de treure, de tant en tant...

    ResponElimina