dissabte, 29 de setembre de 2012

Memòria dels morts


El passat dia 26 de setembre va fer tres mesos de la mort del meu pare.
Ningú no podria afirmar d’una manera absoluta que els morts no existeixen.
Existeixen en aquest espai que és l’absència que se superposa a la presència. I també existeixen en la memòria: una recreació constant, és a dir, en el moment present, d’allò que un dia va ser i d’aquells que un dia van ser. La memòria ens retorna els nostres morts una i una altra vegada, indefinidament. Amorosament5.

3 comentaris:

  1. Viuen mentre els recordem, al menys això voldria creure.

    ResponElimina
  2. Afegeixo a Júlia que viuen mentre dura el llibre o la imatge que n'hem escrit o que en conservem.
    Entenc perfectament el que dius, Teresa, tota vegada que vaig escriure "Interior amb difunts" amb la intenció de recrear la vida i donar memòria als meus difunts i a alguns altres. És una de les facultats que tenim els artistes.
    Una abraçada.

    Olga

    ResponElimina
  3. Mentre els pensem, hi són els que no hi són.

    ResponElimina