dissabte, 4 d’agost de 2012

Una mica més

Som en una època de grans fatics que a vegades ens produeixen un gran cansament. Amb el bon propòsit de donar ànims, una amiga envia de manera col.lectiva una frase de Teresa de Calcuta que ella va aplicar, i de quina manera: “Continua a desgrat que tothom esperi que abandonis. No deixis que es rovelli el ferro que hi ha al teu interior.”
“Quan arribis al final, torna a començar”, em deia el meu pare quan jo em queixava d’alguna fatiga. El pare m’estimava, però no em planyia. Deia que mai no se’ns demana res que no poguem fer. Al final el pare tenia raó: sempre m’acabava superant.
(Foto de l'escala del Palazzo Viti (Volterra), on es va rodar Il Gattopardo. La vaig prendre el 20 de juny de 2012)

2 comentaris:

  1. També me la deia aquesta frase la meva mare. I m'ha servit. Com m'han servit tantes frases seves que em va deixar gravades a la pensa. I al cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La millor herència... Bon diumenge, estimada Mariàngela

      Elimina