dijous, 9 d’agost de 2012

Influències

Hi ha llibres que llegeixo a estones. Per exemple: Els records que guien la nostra vida (Pagès editors), del psicòleg i terapeuta Patrick Estrade. Mai no deixo de llegir assaigs d’aquest tipus, em ve de quan estudiava psicologia, una ciència que demana posar-se al dia, cada dia!
Com és habitual, per il.lustrar les seves tesis, Estrade posa exemples extrets de la seva consulta. Un home ha començat una relació afectiva i té por de repetir el mateix error pel qual la seva esposa es va allunyar d’ell. Confessa que té una lleugera tendència al sadisme, no físic, sinó en el tracte. Com acostuma, Estrade li fa exposar els tres primers records de la seva infantesa. L’ordre apareix d’aquesta manera: es baralla amb el seu germà més petit, el pare sempre li porta cotxes de joguina per a la seva col.lecció, la minyona li dóna menjar. La mare no apareix. Quan Estrade li pregunta per la mare, el pacient diu que la mare sempre es queixava, no feia res i el pare havia llogat una minyona. La mare l'avorreix; en canvi, sembla que té preferència pel germà, al qual convida a dinar moltes vegades i a ell no. Això li fa mal i li provoca ressentiment encara que no n’és conscient, és clar… Patrick Estrade conclou: el pacient haurà d’aprendre a mirar les dones sota un altre prisma, no en relació amb la mare. La conducta per la qual ha arribat a la consulta li dóna un sentiment de superioritat destinat a vèncer el menyspreu que li sembla rebre, però haurà de modificar el seu comportament si no vol repetir una relació fallida. 
Les relacions que establim d’infants amb el que se’n diu nucli base, en alguns casos influeixen molt en la vida adulta. 

4 comentaris:

  1. I, quan a algú ja no li queden records, ja no viu. M'agrada el títol del llibre. Miraré si el trobo.

    ResponElimina
  2. Som com titelles de l'inconscient. Fa por pensar quins records inconscients podem tenir sense saber-ho; o quins sofriments vam patir sense ser-ne conscients. Titelles de la ment, som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Jeremias. Alguns portem un bon sac a l'esquena que anem alleugerint a mesura que anem traien les andròmines, que anem fent llum a través de la consciència.

      Elimina
  3. Cas ben interessant. I paradoxal: quan ens adonem dels resultats (problema) ja no podem rectificar.
    Et demano paciència, Teresa; 1 hora sencera he estat avui per poder enviar el meu blog... Ja faré les paus.

    ResponElimina