La dona seu en el seu silló de
vímet, davant l’aparell de televisió. És mitja tarda i fa calor. De sobte
expressa un desig en veu alta: Em menjaria un gelat… El marit, que seu al
costat d’ella en un silló bessó ple de coixins com el d’ella, ha sentit les seves
paraules, tot i la seva sordesa d’anys. Està ja molt malalt i ni l’un ni
l’altre en saben l’abast. L’home a penes es té, ha passat una setmana molt
dolenta, amb la panxa tan regirada, i amb tant de mareig. La dona continua a
mirar la televisió mentre l’home s’aixeca. Al cap de poc la dona sent la porta
d’entrada de casa i de seguida ja veu el marit que entra a la saleta amb un
gelat a la mà. Ha baixat al carrer a comprar-lo, el supermercat és molt a prop.
La dona, agraïda, es menja el gelat. No sap que aquest gelat serà l’última flor
que rebrà del marit.
(El pare i la mare han estat
junts setanta anys: vuit de festeig i la resta casats)
Darrerement no he dedicat gaire temps al bloc.
ResponEliminaAvui que he tingut una estoneta he llegit les darreres tres entrades i m'he assabentat de la mort del teu pare.
Una forta abraçada, Teresa.
Quin bé de Déu setanta anys junts!
ResponEliminaLa manera com ho expliques em fa pensar en els meus avis. De fet, crec que el teu text parla de tota la gent que ha sabut estimar fins al final, amb senzillesa, sense fer-ne ostentacions.
ResponElimina