dimarts, 3 de juliol de 2012

L'últim regal


La dona seu en el seu silló de vímet, davant l’aparell de televisió. És mitja tarda i fa calor. De sobte expressa un desig en veu alta: Em menjaria un gelat… El marit, que seu al costat d’ella en un silló bessó ple de coixins com el d’ella, ha sentit les seves paraules, tot i la seva sordesa d’anys. Està ja molt malalt i ni l’un ni l’altre en saben l’abast. L’home a penes es té, ha passat una setmana molt dolenta, amb la panxa tan regirada, i amb tant de mareig. La dona continua a mirar la televisió mentre l’home s’aixeca. Al cap de poc la dona sent la porta d’entrada de casa i de seguida ja veu el marit que entra a la saleta amb un gelat a la mà. Ha baixat al carrer a comprar-lo, el supermercat és molt a prop. La dona, agraïda, es menja el gelat. No sap que aquest gelat serà l’última flor que rebrà del marit.
(El pare i la mare han estat junts setanta anys: vuit de festeig i la resta casats)

3 comentaris:

  1. Darrerement no he dedicat gaire temps al bloc.
    Avui que he tingut una estoneta he llegit les darreres tres entrades i m'he assabentat de la mort del teu pare.
    Una forta abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  2. La manera com ho expliques em fa pensar en els meus avis. De fet, crec que el teu text parla de tota la gent que ha sabut estimar fins al final, amb senzillesa, sense fer-ne ostentacions.

    ResponElimina