La figura de l’Àngel és recurrent
en la poesia de Rilke. No l’àngel dels infants educats en els anys cinquanta en
el nostre país, tot i que aquella figura es podia alliberar del pes del
nacionalcatolicisme i créixer espiritualment en nosaltres en la mateixa mesura
que maduràvem. L’Àngel rilkeà és una potència que encarna el bell i el terrible
(per desconegut) de l’existència, l’obertura al misteri, a l’infinit.
(Imatge de l'Anunciació en un fresc de l'església de Certaldo, lloc on va morir Bocaccio, presa aquest juny passat)
El llibre dels "Vergers" és el llibre dels àngels de Rilke. Marina Tsvietàieva li deia que havia començat a parlar en el llenguatge dels àngels. Potser perquè havia conegut el seu misteri...
ResponEliminaQue en són de boniques, misterioses i suggerens, les 'Anunciacions'!
ResponElimina