dimarts, 10 de juliol de 2012

El primer record

El nostre primer record, diu el professor Martin A. Conway, estudiós de la memòria, és als tres anys i quatre mesos. Abans és difícil recordar res. La meva mare sempre m’explica que quan de molt nena em vaig trencar la cama, la gent venia a la meva habitació de la clínica per escoltar el relat dels fets. Sembla ser que ho explicava amb gran detall, i només comptava tretze mesos! No en tinc memòria. En canvi sí que tinc ‘memòria’ d’un fet molt més antic en el temps i que relaciona un fet i una paraula: posar-se dempeus i pronunciar-la. En el record em ‘veig’ dempeus en el llit de baranes, a la cambra dels meus pares, un diumenge al matí (que era diumenge m’ho ha dit la meva mare). M’he alçat del llit i dic: Papa, així, molt clarament. És la primera paraula que vaig pronunciar. La memòria familiar diu que encara no havia complert els vuit mesos i que vaig començar a parlar molt aviat. El professor Conway diu que ningú no sap si el que recorda va passar de debò (jo més aviat diria de la manera com ho recorda). Pel que fa a mi, només puc dir que aquest record tan antic m’ha acompanyat sempre.
(extret de La capsa verda)
 

4 comentaris:

  1. Jo no recordo tant enrere. Ni el que vaig sopar abans d'ahir ;) Però tant hi fa, de vegades, oi?
    Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  2. De vegades no saps si recordes o recordes el que t'han explicat però certament hi ha coses que queden gravades, no saps com, jo també vaig parlar i llegir molt aviat, no tan aviat vaig caminar, per cert. I tinc encara imatges boiroses d'anar a coll del meu pare o de la mà dels pares enmig d'un bosc de cames d'adults. De vegades recordes coses que, objectivament, no han passat.

    ResponElimina
  3. La memòria és un misteri, certament. En tot cas, com diu el mateix professor Conway, la memòria ens conforma la identitat, és el fil conductor del nostre jo, i tant hi fa que el que recordem sigui veritat estricta com si no. És com si ho fos...

    ResponElimina