dissabte, 12 de maig del 2012

La física quàntica i l'amor


La física quàntica capgira la nostra percepció del món, tot i que molt del que proposa ha estat intuït i sobretot viscut!, pel humans quan no esmussem la capacitat de l’hemisferi dret del cervell (el que despectivament se’n diu femení), i és evident que la nostra cultura (estem parlant de la cultura occidental bàsicament) hi ha tingut molt d’interès. Una de les coses que descobreix la física quàntica és el camp vibratori de la realitat, el vell principi de vibració com en van dir els hermètics. Els humans experimentem bàsicament dos emocions que canvien aquest camp vibratori en nosaltres i en la realitat ambient, i que són la por i l’amor, les altres emocions són derivades d’aquestes dues. Amb la por vibrem molt lentament i només fem servir una tercera part de la potencialitat del nostre ADN. Amb l’amor vibrem molt ràpidament i així augmenta la nostra pontencialitat. En vista d’aquesta realitat vibracional que ens dóna més o menys capacitats, de seguida es veu perquè interessa tant que tinguem por… Així la proclama revolucionària és encara la que va fer el natzarè quan deia, ell sí, agosarat i per això crucificat: “Estimeu-vos”.

3 comentaris:

  1. M'ha fet un salt el cor, quan he llegit el títol del teu post d'avui. I després m'ha fet vibrar la seva lectura. La resta són secrets, com en el post de la Sastreria del meu fill d'avui.

    ResponElimina
  2. He passat per la Sastreria -com m'agrada la idea de cosir!-, i Déu n'hi do, el jove Vilallonga, amb la seva reflexió d'avui.

    ResponElimina
  3. El diapasó de la vida fa vibrar diferent la fusta dels nostres cors i la dels coneixements: ningú igual, però tots melodia.

    ResponElimina