divendres, 13 d’abril de 2012

Vida i literatura

Un llibre comença en algun moment. Però en quin moment? Quan comença a escriure’s? Segurament comença abans, molt abans, comença amb aquella fulguració mental que tan s’assembla a un raig de sol que entra en una habitació i il.lumina la fosca. La imatge que acabo d’escriure de manera espontània, tornada a llegir em sembla significativa perquè recorda tant, tant, l’inici de la vida humana. Els hermètics deien: “El que és a dalt és a baix, i a la inversa”. I és que Cel i Terra són espill l’un de l’altra, com vida i literatura es corresponen l’una a l’altra.
(a la imatge presa l'octubre de 2008: biblioteca de la Masia en Cabanyes, vil.la pal.ladiana on va morir el poeta Manuel de Cabanyes)

3 comentaris:

  1. Jo diria que el llibre comença amb la nostra vida, en els gens que portem. ¿D'on, sinó, en sortiria la matèria literària?

    ResponElimina
  2. Ahir et vaig posar un comentari... i ha desaparegut?

    ResponElimina
  3. En ocasions es fa difícil de dir on comença la vida i on acaba la literatura, quan es fa, de la vida, literatura.

    ResponElimina