dilluns, 2 d’abril de 2012

Llocs 'sants'


M’atreviria a afirmar que no hi ha un ateu cent per cent, per molt que hi hagi ateus se’n proclamin. I és que per més que la vida moderna s’hagi dessacralitzat, a vegades arranant el sagrat fins al punt zero, en la intimitat de cadascú, intimitat que participa d’aquell inconscient col.lectiu de què parla Jung, hi ha petges de religiositat, facultat humana que, està clar, va més enllà d’una creença concreta. Posaré dos exemples extrets de la vida quotidiana (profana si ho contraposem a sagrada) del que vull dir. ‘Sant’ és el lloc de naixença per a la majoria, encara que es visqui a l’altre costat del món. O ‘sants’ són els llocs que ens remeten a una experiència epifànica de la infantesa, o de la joventut, com ara aquell primer passeig amb el nostre primer amor. L’emoció que se sent en pensar en aquests llocs, o en revisitar-los, és d’índole religiosa perquè ens ‘relliga’ a alguna cosa que s’experimenta com a superior. Aquests moments són escletxes, espais de plenitud humana que ens connecten amb el què som espiritualment.
(imatge presa als jardins d'Aranjuez, 25 de març de 2012)         

3 comentaris:

  1. Jo més que de religiositat parlaria d'espiritualitat.

    ResponElimina
  2. Els exemples que poses són magnífics. Tothom necessita creure en alguna cosa, és clar. Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  3. "Nemus" és un bosc sagrat i "silva" és només un bosc, per exemple.

    ResponElimina