divendres, 6 d’abril de 2012

Judes

Els llavis febrosos.
“Li faré un petó, i sabreu que és Ell.”
Les mans li tremolen.
Dringuen les peces de plata en una bossa bruta.
L’hauria traït per no res, l’odia.
No pot suportar ni un dia més la llum dels ulls,
l’afecte del seu braç,
la benaurança del seu somriure.
Aquesta bellesa terrible li fa mal.
Fuig d’aquesta bellesa destruint-la.

2 comentaris:

  1. És el que sol passar en la majoria de revolucions: destrucció de la bellesa. Construïm sobre la mort, així com transitem sobre la pols dels morts.

    ResponElimina