l'arrel i l'adob,
i l'asfalt a poc a poc es clivella.
L'aigua de pluja es fica a les escletxes
i al tou de fang.
Dona primavera puja graons
buscant la llum zenital.
(El poema pertany a El mirall de Circe, 2008. La fotografia, amb els brots buscant la llum zenital, està feta al 'jardí japonès' de Montjuïc, el març de 2010)
Monet també hi devia passejar algun dia...
ResponEliminaHa arribat la primavera amb la desitjada pluja.
És admirable com la Terra procura demostrar-se i s'obre pas, com dius, per clivelles, pedres, asfalt i monuments com arcs triomfals, aquí gràcies als ocells que hi dipositen les llavors.
ResponEliminaDiffugere nives, redeunt iam gramina campis arboribusque comae... Bona primavera, amiga!
ResponElimina