diumenge, 19 de febrer de 2012

Moments essencials

Hi ha moments essencials, com quan ens hem vist reflectits en els ulls de la persona estimada, com quan hem entrat en un temple i hem percebut alguna cosa que ens agermana al silenci ple, com quan hem rigut amb una colla d’amics al voltant d’un foc, com quan, seguint el fil de vida, hem infantat els fills o donat la mà a un moribund. Són moments essencials que ens connecten amb el més profund del nostre ésser. En aquests moments ens sentim ser nosaltres amb els altres, amb el món, amb l’univers.

7 comentaris:

  1. Sense els moments essencials, la vida seria d'una superficialitat insuportable.

    ResponElimina
  2. Sort que tenim de poder viure aquests moments essencials que tan bé descrius, Teresa. I de recordar aquesta comunió amb els altres.

    ResponElimina
  3. N'hi ha molts d'aquests moments i, com més ens hi fixem, més n'hi ha. L'ideal seria convertir la vida en un moment d'aquests tan llarg com sigui possible. Segurament, llavors, no valoraríem com es mereixen aquests instants tan reveladors.
    Una abraçada, Teresa!

    ResponElimina
  4. Aquests moments que tú dius, es noten, et fan entrar en un estat de consciència tan elevat que notes físicament aquesta conexió...

    ResponElimina
  5. Ningú descriu l'espiritualitat com tu. Sovint fas que m'elevi i constati que en mi també hi ha mística on excavar.

    ResponElimina
  6. Mística és aquesta percepció d'unió amb tots i Tot...
    Abraçades

    ResponElimina
  7. Sovint, com si em desprengués de mi mateixa, sento els altres com una identitat forta al meu voltant, i em pregunto què deuen esperar de mi, i si sóc capaç d'acomplir les seves expectatives.

    ResponElimina