dissabte, 14 de gener del 2012

L'ombra

En avançar la tarda
l’ombra s’allarga,
no ets pas tu qui creix.
O sí,
si el que el s’allarga
són els records
que es nodreixen de tu.

(la fotografia està presa al vell cementiri de Weimar a l'estiu de 2010)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Anònim14 de gener del 2012, a les 19:44

    De bon matí i cap al tard les ombres s'allarguen. És una dansa diària. Són reals, com la nostra projecció: són tot el que contenim.
    Olga

    ResponElimina
  2. Mariàngela Vilallonga14 de gener del 2012, a les 21:53

    Fins i tot un cabell té la seva pròpia ombra, deia un poeta llatí. Créixer en l'ombra. M'agrada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)