Observo: els infants petits fan les coses pel gust de fer-les. El resultat? Això interessa als grans, a ells em sembla que no. Construeixen castells perquè els fa gràcia posar les peces una damunt de l’altra i quan s’ensorren, riuen i tornen a començar. No sembla que vulguin posseïr-los. Nosaltres ja no podem obrar com els infants, sigui perquè estem atrapats per l’egoisme o per instint de possessió, i benignament perquè tenim consciència, o n’hauríem de tenir, respecte dels efectes de les coses que fem.
Malhauradament si els efectes de les coses que fem no són prou benignes ens netegem la suposada consciència i en responsabilitzem als altres.
ResponEliminaQui devia plantar aquesta palmera nana enmig d'aquesta platja? Amb consciència que feia què?
ResponElimina