dimarts, 29 de novembre del 2011

Carl Gustav Jung

Al començament del seu llibre Recuerdos, sueños, pensamientos, Carl Gustav Jung va escriure, i tradueixo: Així, doncs, avui m’he proposat, als meus vuitanta-tres anys, explicar el mite de la meva vida. No obstant això, no puc fer altra cosa que afirmacions immediates, només puc ‘contar històries’. Si són vertaderes no és problema. La qüestió consisteix només en si aquest és el meu conte, la meva veritat.
Es tracta d’una autobiografia interior de l’home que va fer evolucionar la psicoanàlisi pel camí de la transcendència i que escapa a qualsevol classificació.

4 comentaris:

  1. Personatge interessant, aquest, font de molts pensadors i escriptors. Qui l'ha explorat més a fons, penso, és H. P. Lovecraft. Si bé devia fer l'aprenentatge molt aviat, perquè van coincidir en el temps. Quan Lovecraft va néixer, Jung tenia 15 anys. ¿Pensaments bessons, paral·lels, o esatudis precoços?
    Olga

    ResponElimina
  2. A la vida de debò no hi arriba mai ningú, que deia la Rodoreda. Abraçada, Teresa!

    ResponElimina
  3. Estimada Olga,
    el mateix Jung parlava de 'sincronicitats', que són aquelles coincidències que ens semblen màgiques (i potser ho són).
    Estimada Mariàngela,
    a la vida de debò no hi arribem perquè per arribar-hi ens hi hem de fondre, i això sembla que ens costa tant perquè temem perdre la identitat, el jo petit, que jo en dic, perquè el Jo veritable és un amb la Vida. El saps el conte de la nina de sal?

    ResponElimina
  4. Dilluns passat vam anar a veure "Un método peligroso" i vaig escriure això: "Es tracta de cinema de text relacionat amb la psicoanàlisi i la col·lisió Freud enfront de Jung i la relació entre Jung i Sabine Spielrein, pacient, després amant i finalment col·lega en la professió psicoanalítica. A més d'aquests tres personatges n'apareix un quart, pacient/psiquiatra, Otto Gross, que metafòricament empeny Jung a l'abisme i definitivament fa canviar la direcció del pensament modern psicològic. És prou important això de que Jung nega la existència de les coincidències; ell va més enllà del pensament racionalista de Freud en el sentit que hom no només pot comprendre la realitat amb el racionalisme sinó també amb la percepció.

    ResponElimina