divendres, 7 d’octubre de 2011

Poesia i gratuïtat

Els nostres caps allotgen una capsa privilegiada respecte d'altres formes de la naturalesa, una capsa plena de complexitats, que és el cervell. El cervell –i quan més evolucionat, més- funciona més enllà de la supervivència. Tant és així que de 10.000 anys d’història enrere, i molt més enllà fins arribar als neandertals, també s’ocupa de coses aparentment inútils. L’art i la poesia, per exemple, que una ment utilitària diria que no donen de menjar. I és absolutament cert. Però, com deia Raimon Panikkar, “la poesia és pura gratuïtat”, i del do de la gratuïtat en tenim necessitat perquè la nostra ànima no mori d’inanició.  

3 comentaris:

  1. I quànta raó que tens!!! i el poc que se sap això que cal alimentar l'ànima i la falta que ens fa, sobretot en els moments que estem vivint.

    ResponElimina
  2. Hervé Le Tellier, matemático que escribe novela romántica.

    - La palabra es la fuerza de la tribu. ¿Sabe cuál es la ventaja competitiva genética del poeta?
    - Iba a preguntárselo.
    - La palabra. Es el arma que hace la tribu; quien reinventa las palabras del grupo es tan o más importante que el cazador.

    La Contra de La Vanguardia. 17/12/10

    Em sembla al menys plausible la idea de que qui va començar a relatar i crear amb les paraules va aconseguir sobreviure (i per tant transmetre el gens) més que qui anava a caçar i no tornava.
    ... I que avui encara suposa un aventatge evolutiu.

    D'altra banda, m'ha impresionat llegir a Benjamín Prado a "El Paía" referint-se al recent premiat Tomas Tranströmer:
    "Cuyos poemas, que siempre tienen el filo de lo sutil, nos atraviesan "como el navío pasa entre la bruma / sin que la bruma nada perciba", pero no se van dejándonos con las manos vacías, porque un buen poema siempre es la autobiografía de sus lectores"

    Dos verdades se acercan una a otra.
    Una viene de adentro, otra viene de fuera
    y allí donde se encuentran tiene uno
    la oportunidad de verse a sí mismo"

    ResponElimina
  3. Ciceró li trobava una gran utilitat a la poesia...

    ResponElimina