dimarts, 9 d’agost de 2011

Mirades

El món és ple de mirades: podeu veure-les en els ulls dels qui miren tant com veuen. Perquè ‘veure’ no és mirar simplement: veure és ampliar la mirada, o profunditzar en l’acte de mirar fins allà on els sentits toquen les vores de l’infinit. Hi ha moments d’aquests en què un, una, sent dilatar-se tant la mirada fins a omplir el món de mirades: la pròpia en diàleg amb les altres mirades. I és que les altres mirades potser són la dimensió de l’infinit.
(a la foto, un grafitti)

3 comentaris:

  1. Els blocs miren i són mirats, tot un món de mirades...

    ResponElimina
  2. Jo entenc mirar com un acte més intencionat que no pas veure, que em sembla que pot arribar a ser involuntari. Tot i així, tant una cosa com l'altra ens allunyem momentàniament de nosaltres, que sempre és positiu.

    ResponElimina
  3. Un món ple de mirades en diàleg...

    http://www.youtube.com/watch?v=wkYWSOYlHIo&feature=related

    ResponElimina