dimecres, 10 d’agost de 2011

Mater et magistra

La mare és la porta de la vida. La mare és mater et magistra, mare i mestra. Més enllà de les desavinences, de les tensions, dels malsentesos, tenim en la mare una mestra de vida. Més enllà de les mancances, d’ella i nostres, més enllà d’aquelles converses per a sords que a vegades es produeixen per ignorància i malaptesa, d’ella i nostra, tenim en la mare una mestra de vida. La mare, encara que no ho sapiguem explicar ben bé, és, alhora, mare personal i mare simbòlica. Per això mateix, em sembla, s’ha de tallar el cordó umbilical sense tallar-lo, ja que el cordó umbilical va més enllà de la fisiologia. No s’ha de prendre el cordó umbilical al peu de la lletra, sinó al peu de l’esperit, ja que aquest cordó umbilical ens lliga amb la vida mateixa.
(a la foto, la meva mare i el meu pare a Saragossa. Hi vam anar amb l'AVE el dia que el meu pare fa fer 89 anys: 3 de juny de 2008) 

4 comentaris:

  1. Em penso que no es possible de tallar el cordó umbilical simbòlic. És. Existeix. Amb voluntat de tallar-lo o no.

    ResponElimina
  2. En efecte, hi és, i sempre hi serà. El cordó umbilical simbòlic és el senyal de la nostra filiació amb la Vida, que escric amb majúscula.

    ResponElimina
  3. La mare, pal de paller sempre.
    Veig com li apropa el colze al pare, bonic gest, sovint necessari en la gent gran.
    Gemma s'agafa del meu colze esquerro per anar més segura.
    A poc a poc, però encara podem passejar així agafats.

    Petons Teresa!

    ResponElimina