dilluns, 22 d’agost del 2011

La naturalesa de la realitat

En les filosofies orientals hi ha contingut un ensenyament que ara la ciència quàntica ratifica, i és la vacuïtat de les formes, que van i vénen, que es fan i es desfan, incloses les formes humanes, és clar. Aquestes filosofies posen l’accent en la naturalesa espiritual de l’existència, per tant, les formes són circumstancials. En canvi, a Occident la identificació de la persona és en el cos físic, sobretot en l’enfoc materialista. D’aquí ve la por i l’angoixa davant la mort perquè la mort significa l’extinció del cos i, per tant, l’extinció absoluta. No obstant això, els vells grecs, amb un peu posat en terra, sovint havien mirat a Orient i recomanaven de fer l’esforç de conèixer-nos a nosaltres mateixos per a progressar com a éssers humans. Perquè conèixer-nos, meditar sobre la realitat de la nostra naturalesa, porta a veure’ns en última instància com una forma condensada de matèria, sí, però també a percebre’ns més enllà d’aquest conglomerat físic, a percebre’ns com una realitat espiritual. Teilhard de Chardin ho va expressar d’aquesta manera tan nítida al seu llibre El fenomen humà: “No som éssers humans que tenen una experiència espiritual; som éssers espirituals que tenen una experiència humana.”   

2 comentaris:

  1. Som éssers espirituals que tenim una experiència humana, hi tant que sí! així al menys és com m'agrada creure que és.

    ResponElimina
  2. És que sense un cert grau d'espiritualitat, tot i que no sigui religiosa, caurem en una mena de buit frívol, en una cursa absurda cap al manteniment d'una falsa joventut eterna. I sembla que avui intentar incidir en aspectes menys materials i físics 'no toca'. M'agrada que recordis Teilhard de Chardin.

    ResponElimina