divendres, 19 d’agost de 2011

La casa

La casa entesa com una extensió del cos sembla estar lligada a les estances més íntimes del nostre ésser. En la casa es concentren el primer contacte amb el món, els afectes, la memòria familiar, el sentiment de pertinença. D’aquí ve que en el revers de la idea de casa hi hagi el dolor que provoca el desarrelament, un terrible sentiment de pèrdua, la sensació d’orfenesa, de carència. Sobretot quan te'n foragiten.
(fotografia d'una casa de la Vall d'Aran, estiu 2009)




6 comentaris:

  1. Que difícil és superar les pèrdues, d'una persona o d'una casa!

    ResponElimina
  2. L'abandó en una casa és quelcom que a mi em produeix sentiment de compassió, tal que fos un ésser animat ja que el pàlpit de vida encara es perceb.

    ResponElimina
  3. on vivim
    on ocupem els nostres somnis llàgrimes i assossec
    on descansa l'ànima ... és a casa nostra.

    Sempre et llegeixo sigui hivern o estiu
    sigui primavera o tardor
    sempre a casa meva.

    Gràcies per donar-me l'oportunitat de llegir-te

    una forta abraçada

    ResponElimina
  4. Mariàngela, Camil.la, MÔ, i tots els qui em llegiu, gràcies. Un blog pot set una casa? La idea és bonica...

    ResponElimina
  5. I encara que canviem de casa ben sovint, sempre acabem acabem apropiant-nos d'un espai que ens fa sentir bé. Potser és l'espai, que se'ns apropia a nosaltres.

    ResponElimina
  6. L'experiència del desarrelament pot ser, de vegades, una oportunitat d'acceptar el buit, d'assumir-lo, de quedar-s'hi. Gairebé d'estimar-lo com si fos l'aire mateix de la casa que ens falta.

    M'agrada molt el teu blog (la teva casa :)

    ResponElimina