dimarts, 5 de juliol de 2011

Idiolecte

Un amic, en Manel Camañes, que ja fa uns anys que ens va deixar ben prematurament, em deia que quan llegia els meus escrits sentia la meva veu, em veia…
Crec que això es dóna en alguns autors de forma bastant conscient, i en la majoria de manera inconscient, perquè poc o molt ens reflectim en el que escrivim.
Fins i tot hi ha qui parla d’idiolecte, que ve a ser el patró lingüístic que fem servir, la selecció del lèxic emprat en els discurs, la gramàtica, les frases i girs peculiars que, atenció, fan preveure l’entonació i pronunciació del text… El meu amic ho deia de manera senzilla: Quan et llegeixo, et sento. I aquest sentir afecta tant a la veu com a la persona que hi ha en el text. D’aquí ve que escriure sigui també un deixar-se la pell, és a dir: un despullament.

3 comentaris:

  1. Doncs trobo que és tot un elogi el que et va dir el teu amic. Vol dir que se't reconeix fàcilment i que tens un estil propi i això em sembla que és molt difícil d'aconseguir.

    ResponElimina
  2. Vet aquí el privilegi dels blocs, ens arriba la teva veu, cada dia.

    ResponElimina