divendres, 17 de juny de 2011

+sobre constel.lacions familiars

Michel Diviné és enginyer de formació i va treballar molts anys en el món de l’empresa abans de convertir-se en terapeuta de la metodologia aplicada de les tesis de Bert Hellinger sobre les constel.lacions familiars. En un apartat del seu llibre Constel.lacions familiars o el moviment de l’ànima (Pagès editors), mireu què diu de la figura de l’immigrant i de les generacions que la segueixen: “Així, per a l’immigrant, la nostàlgia del país pot ser tan forta que [a vegades] serà preferible tornar al seu país d’origen encara que s’hi jugui la vida. En contrapartida, el fill de l’immigrant ha d’acceptar la seva nacionalitat i el seu lloc de naixement, diferent del dels seus pares.”
Segons aquesta ciència tan plena de sentit comú, es pot entendre el malestar (desubicació?) que experimenten alguns fills d’immigrants, a vegades fins a la segona, tercera o més generacions: no han pogut integrar encara en la seva ànima la nacionalitat que els atorga el seu lloc de naixement, diferent del dels seus pares, avis o besavis.
Aquest és un altre tema per a reflexionar molt a consciència i amb respecte, ja que l’ànima és el centre de la persona, el seu jo o identitat profunda. D’aquí ve que no es pugui parlar frívolament de dues ànimes, ja que en les persones és metafísicament impossible. Una altra cosa és l’ànima dividida i això segurament fa patir i fins i tot desorientar.


2 comentaris:

  1. En tot temps la humanitat ha estat nòmada, a vegades per gust o ambició, altres per necessitat, i els fluxos van i vénen. No veig per ara que això pugui canviar. Sí, en canvi, que es puguin fer, o ensenyar a fer, exercicis d'adaptació. Després de tot, santa Teresa deia, molt optimista ella, que la nostra vida és "una mala nit en un mala fonda."
    Olga

    ResponElimina
  2. Ho dius bé, Olga: adaptació. Així ho aconsellen els psicòlegs en qualsevol circumstància. Perquè el sentiment d'estranyesa sempre es pot tenir, fins i tot el de venir a la Terra, quina cosa tan estranya per a alguns. Aleshores cal adaptar-se
    a la circumstància, tocar de peus a terra, i mai més ben dit.
    TCG

    ResponElimina