dilluns, 23 de maig de 2011

És possible canviar

És possible canviar, tot i que som sempre els mateixos. Es fàcil observar com un infant esdevé un adolescent que es converteix en un adult que, si té sort, arriba a vell. Veiem com anem canviant físicament, però en algun lloc roman aquell o aquella que som d’una manera permanent que, no obstant això, pot canviar.
Al nostre cos li correspon una personalitat que anem desplegant a mesura que creixem en experiència si la sabem aprofitar, ja vingui del dret o del revès, tota experiència porta el seu ensenyament. Per aquest motiu, l’experiència ens acaba procurant més seguretat. Ara: que ens anem fent més savis depèn no tant dels coneixements acumulats com de la consciència de la nostra ignorància. És a partir d’aquí, de saber-nos tan imperfectes i tan a les beceroles, que comença el ‘canvi’, si en som capaços. Canviar per millorar tot obrint actituds tancades i polint decididament les aspereses del caràcter, sobretot l’orgull que en la seva forma més benigna és vanitat i que en la seva forma més nociva s'expressa en l’orgull espiritual. Orgull nociu sobretot per a nosaltres mateixos, ja que l’orgull (la tradició popular diu que és el pecat del diable) produeix ceguesa de la realitat, la pròpia i en relació als altres, sovint aquells miralls fantàstics que ens permeten veure’ns des de tantes perspectives!

2 comentaris:

  1. S'ha tornat a esborrar el meu primer comentari...
    Deia que quants canvis, coneixements propis i orgulls desbordats o trastornats, avui, dia post electoral.
    El cant del Magnificat, on Déu exalta els humils i desposseeix els poderosos no s'acompleix per ara, perquè els poderosos prenen posicions fortes. ¿On és la veritat?

    ResponElimina
  2. Els déus de l'Olimp castigaven durament els mortals que cometien el pecat de l'orgull, com va ser el cas de la pobra Níobe.

    ResponElimina