dimarts, 24 de maig de 2011

Equilibri

La ciència per a mi té un gran atractiu, màgia diria, tot i que quan es va imposar la visió científica del món van quedar ben amputades les arrels simbòliques del nostre passat ancestral, la nostra mirada sobre el món va perdre profunditat i màgia. No hauria de ser difícil recuperar l’equilibri entre la ciència i la religió, o entre les matemàtiques i la poesia, o entre el cap i el cor. Amb les nostres capacitats i sabers dissociats, em sembla que veiem les coses a mitges, sentim les coses a mitges, vivim a mitges.

3 comentaris:

  1. Em va costar d'arribar-hi, però em va alliberar adonar-me que només ho podia fer tot a mitges.

    ResponElimina
  2. L'autèntic art es sempre i definitivament cert, la certesa de la ciència només es provisional.

    No recordo qui ho va dir, però trobo que ve al cas.

    ResponElimina
  3. Em sembla que pot ser il·lustrativa sobre això la conferència de Jorge Wagensberg, ex-director de Cosmocaixa Barcelona, amb el títol "Educar en la frontera entre la intuïció i la comprensió", en el marc dels Debats d'Educació a la UOC el 14 de desembre de 2004, Barcelona.
    http://www.youtube.com/watch?v=PVUdhg_3Kuc
    Gràcies Teresa per tot el que fas.

    ResponElimina