divendres, 15 d’abril de 2011

Meditació sobre art

La degradació de la bellesa i del sentit mitjançant una materialització grotesca, deformada, en el malalt és un efecte secundari de la destrucció de la personalitat. En canvi, en l’artista respon a un propòsit creador, com un déu que estés per damunt del bé i del mal, del bell i de l’horrible.

5 comentaris:

  1. En efecte; estudiant ara els retaules medievals, el "lletgisme" ja hi feia la seva aparició per figurar, de manera molt realista, el mal, encarnat en bèsties, dimonis i persones. Observem també gàrgoles i capitells, amb els horrors de figures estrafetes...

    ResponElimina
  2. Ara no sé si s'ha gravat el meu comentari...

    ResponElimina
  3. Preciosa la teva primera rosa.

    Dona i art o la dansa de Lilâ... ideal per regalar la propera diada de Sant Jordi.

    I si la imatge d'avui no es del claustre de La Seu Vella de Lleida s'assembla molt...

    ResponElimina
  4. Sí que és la Seu vella, Ignasi. Bona memòria visual!

    ResponElimina