divendres, 22 d’abril de 2011

En l'hora de la Mort

La pluja li xopa la túnica,
neteja la sang del seu front nafrat.
En el Rostre esquinçat
hi somriu, ja tan tènue, la flor que expira.
Tot s’acomplert.
Al voltant de la Creu es fa un silenci
que revela, amb transparència d’aigua,
el bramular del circ.

1 comentari:

  1. Severitat de la mort en paret nua.
    Només les paraules de la poeta fan sentir que hi ha vida al voltant.

    ResponElimina