dijous, 14 d’abril de 2011

Art i sentit universal

Ningú no pot negar l’aspecte terapèutic que té l’art en les persones, tant les qui creen obres d’art com les qui, contemplant-les, se n’amaren com s’amaren de l’aire que respiren. Ara bé, per fer justícia a l’obra d’art –ja sigui plàstica, literària o musical-, la psicologia analítica, i ja no diguem la crítica especialitzada, ha d’eliminar els prejudicis mèdics i valorar-la com el que és en definitiva: la representació més o menys figurativa o abstracte d’un impuls creatiu personal que en materialitzar-se s’omple de sentit universal.


(en la imatge, pintures d'Adelaida Murillo)

1 comentari:

  1. L'art, si és vertader, sempre cura i fa reflexionar: obre a la comunicació, i això ja és una gran cosa.

    Preciosa rosa la d'ahir, Teresa.

    ResponElimina