dissabte, 19 de febrer de 2011

La llum i la flor de lotus

Cadascú a la seva manera busca la llum. És un instint de l’esperit, em sembla, revelar-se en la llum. Però la llum no sempre és a la vista, a vegades hi ha el seu fantasma o una il.lusió de llum. Sabem el que busquem? La llum veritable, podríem contestar de seguida. Però, quina és la llum veritable? Una llum pura, incontamida que, malgrat tot, habita en terra impura i contaminada. També la flor de lotus sura amb una bellesa prístina de l’aigua estancada i plena de verdet.

3 comentaris:

  1. Però em penso que hi ha gent que es troba més bé en el món de l'ombra que en el món de la llum.

    ResponElimina
  2. Sol donar-se un valor negatiu a les aigües estancades...
    Però des de la ciència, aquests tolls son més rics que l'aigua "pura". De fet, sembla que els unicel·lulars primigènis van evolucionar en aquests ambients.
    I des de l'art, tenim l'aigua estancada de Giverny...

    http://www.youtube.com/watch?v=i3mnGr38d64&feature=related

    Això sí, que no ens falti la llum, indispensable per la vida!

    I les teves paraules en desprenen.

    ResponElimina
  3. Hi ha d'haver un fons per a que la flor es pugui alimentar, del contrari no tindria nutrients i es moriria o ja no naixeria.
    Però aquest fons, que en diem impur, també és un microcosmos admirable que li permet sobreviure. El que passa que no té l'aparença tan bella de la preciosa flor que presentes, que mostra l'esplendor dels seus òrgans sexuals (i que s'aprofita del submon), encarada a la reproducció. Tota flor exhibeix la seva bellesa - com ho fan les persones- amb finalitats reproductives (aprofitant abelles, papallones, etc.). Això no és negació de la bellesa: és la realitat i la finalitat de la creació.

    ResponElimina