divendres, 25 de febrer de 2011

Fertilitat

Esgotada per les malalties que la van afectar tota la vida, aquella extraordinària pintora que va ser Frida Kahlo va morir jove, a quaranta-set anys. Segons una vella tradició dels indis de l’Oest mexicà, les seves cendres van ser exposades a l’habitació de Frida a la seva Casa Blava. Anys més tard, Diego Rivera, l’amor de la seva vida i del qual Frida en va fer un déu, va manar que es guardessin a Oaxaca en una urna funerària amb la forma de la deessa de la fertilitat. Amb gran dolor de la seva ànima, Frida Kahlo no va tenir fills. Però la fertilitat no és només cosa del cos sinó de l’esperit. L’obra artística de Frida Kahlo és tan ubèrrima.

4 comentaris:

  1. Recordo dues frases seves:

    "Amurallar el propio sufrimiento es arriesgarte a que te devore desde el interior".

    Em sembla que reflexa lucidesa.

    Jodorowsky ha escrit:
    "-¿Que hacer para sobrellevar un dolor crónico, a veces insoportable?
    -Acéptalo como maestro. Pinta un retrato de él, transfórmalo en poemas, conviértelo en la raíz de tu arte".

    La segona son les seves darreres paraules. Si son realment aquestes, donen idea del seu patiment:

    "Me voy de este mundo y espero no volver".

    ResponElimina
  2. Vaig veure la pel·lícula sobre la seva dolorosa vida. Pel que fa a fills espirituals n'ha tingut força, en forma de seguidors que mantenen la seva memòria.

    ResponElimina
  3. Crec que el dolor s'ha de transformar com es pugui, sí. Frida ho va fer a través del seu art. Les seves últimes paraules, escrites al seu Diari són, en efecte: "Espero alegre la salida -y espero nunca volver".

    ResponElimina