dissabte, 1 de gener del 2011

Regal abans d'acabar l'any

El centro es el lugar donde la imagen
habla desde su doble transparente
.
Bronwyn, Juan Eduardo Cirlot

El passat 29 de desembre, i abans d’acabar l’any, l’atzar em va fer un regal: m’arribava a casa per missatger, i per sorpresa!, Cinco visiones, la versió al castellà del poemari Cinc visions (Pagès editors, 2006). Cinco visiones, publicat per l’Editorial Comte d’Aure, ha estat traduït pel poeta Antonio García Lorente. La il.lustració de la portada, “L’ull de la ment”, és obra de la pintora Carme Riera.
Si en l’escriptura hi ha voluntat de creació i de comunicació, en la traducció hi ha voluntat de recreació i d'expansió, és a dir: de goig en la traslació de forma i de sentit d’una llengua a una altra llengua. Ho sé perquè jo mateixa he traduït textos d'altri pel gust de fer-ho. De manera que, gràcies, Antonio.
Aquest recull va ser escrit en memòria del poeta i crític d’art Juan Eduardo Cirlot, autor del famós Diccionario de símbolos, i, entre d’altres, del poemari Bronwyn, la lectura trasbalsadora del qual va provocar l’escriptura de Cinc visions. Llibre que, en paraules del seu prologuista, el també poeta i crític d’art José Corredor-Matheos, “segueix els trets d’un camí iniciàtic”. És així. Les visions són experiència pura, encara que no hagin tingut lloc ni en un espai ni en un temps concret.

5 comentaris:

  1. Felicitats, Teresa. Aquest és un dels regals millors per a un escriptor: ser traduït a altres llengües; no haver de renunciar a la pròpia. És la nostra sortida natural.
    Els teus nous lectors tindràn accés a la teva finesa i profunditat.

    ResponElimina
  2. Quin bon regal, Teresa! Per molts anys i bon 2011!

    ResponElimina
  3. Enhorabona! Sempre és un plaer veure les paraules pensades, creades, imaginades... en paper.
    Salut i Bon Any.

    ResponElimina
  4. Per molts anys! M'imagino la il·lusíó que deu fer rebre un regal d'aquesta mena. No se't fa una mica estrany llegir-te en una altra llengua?

    ResponElimina
  5. Bona pregunta, David. Sí que em fa una mica estrany, perquè cada llengua té la seva pròpia dinàmica i cosmovisió. D'aquí que traduir, tot i ser fidel al text, sigui 'recreació'.

    ResponElimina