divendres, 7 de gener de 2011

L'altre

Veiem el món a través dels propis ulls i la realitat és la que experimentem. Sabem que hi ha altres ulls i altres experiències, però d’aquestes no en sabem res. Si en sabem alguna cosa és per l’esforç de l’atenció, de l’escolta, i pel desig, però sobretot de la voluntat, de posar-nos en el lloc de l’altre per empatia, per amistat, per amor, per compassió.

5 comentaris:

  1. Com m'agraden aquestes fotos de finestres anònimes... Porten tants de suggeriments, que es podria començar a escriure tot seguit, mirant-les.
    Tantes vegades, també, hauria desitjat veure l'interior de cases anònimes... però això només ho poden fer lampistes, metges, i alguna excepció més.

    ResponElimina
  2. Benintencionat esforç de la voluntat, posar-se en el lloc de l'altre... però, almenys a la consulta, procurant no deixar-se desbordar pel patiment de l'altre, i així, contingut, poder ajudar.

    ResponElimina
  3. Sovint he cregut que som en l'altre. Si més no en part, com un reflex que ens complementa...

    ResponElimina
  4. Pels seus coneixements de l'ànima humana, el terapeuta pot posar-se en el lloc de l'altre, però, per ajudar, ha de mantenir la distància prudent, com dius. L'amor també és això: donar protecció i afecte i llibertat alhora.

    Som en l'altre en la mesura que som germans en l'origen...

    ResponElimina
  5. Em semblava que llegia un text de Levinas o de Jabès! Tan diferents que serien les coses si tots entenguéssim que, si no ens posem al lloc de l'altre, som com animals (o pitjor).

    ResponElimina