diumenge, 30 de gener de 2011

Gràcia i pobresa

És difícil entendre què significa ‘pobresa’ en els termes que ho va plantejar sant Francesc d’Assís. Aquesta pobresa no és indigència ni és misèria, sinó el fet d’acceptar que de la mateixa manera que ‘tot és gràcia’, con deia Teresa de Lisieux, també ‘tot és pobresa’, ja que res no resta físicament a les mans un cop morim. Clarice Lispector, escriptora que em meravella, es moria i, sabent-ho, era capaç d’acceptar això tan inacceptable en una persona encara jove. Va acceptar la pèrdua d’ella mateixa en plena vida. Era, al meu entendre, com un no doldre’s de deixar lloc… Havia arribat amb la gràcia i se n’anava amb aquesta altra gràcia que és acceptar la pobresa. En el mentrestant, havia viscut i havia escrit.

4 comentaris:

  1. Una veritat objectiva: Morir es anar-se'n amb la majoria.

    Un altre veritat, aquesta opinable, però que he vist confirmada en la majoria dels casos que he atès: Un mor com ha viscut.

    L'Elizabeth Kübler-Ross ho explica molt millor als seus llibres.

    ResponElimina
  2. Ignasi: gairebé es podria dir que compartim biblioteca: he llegit tots els llibres de la doctora Kübler-Ros. La primera vegada, em queien les llàgrimes.

    ResponElimina
  3. Caram Teresa, em sembla que el que compartim son les llàgrimes!
    Si més no, una certa sensibilitat davant les circumstàncies de la vida.

    ... i, ves per on, em fa bé aquest pensament.

    ResponElimina
  4. Jo m'he quedat amb les reflexions sobre la mort d'Horaci, la mort que ens iguala, la mort que ha d'arribar tard o d'hora, com arriba la primavera després de l'hivern...

    ResponElimina