dijous, 27 de gener de 2011

Aula de cinema

Ahir vam anar a la Filmoteca de Catalunya. S’hi fa el cicle: “François Truffaut i les pel.lícules de la seva vida”. Una d’aquestes pel.lícules és L’ombra d'un dubte, d’Alfred Hichcock, filmada l’any 1943. Aquesta sessió s’anomenava Aula de cinema, la qual cosa vol dir que la sala era plena de nois i noies joves, estudiants de cinema. Abans de començar la projecció, una professora va fer un repas de la trajectòria cinematogràfica del gran mestre del suspens. Fins aquí, bé. Però en la segona part del discurs, la professora va explicar fil per randa l’argument de la pel.lícula, així com el significat de les escenes més importants, trucs fílmics, etc., sense deixar cap escletxa perquè els alumnes discernissin per ells mateixos la intencionalitat de Hichcock a l’hora de filmar L’ombra d'un dubte, sobretot el seu significat moral, que en la pel.lícula queda ambigu, i aquesta és la gràcia del film: les aparences enganyen. A part que als no-alumnes de la sala, que era la meitat, el ‘suspens’ se’ns en va anar en orris, vam comentar amb els veïns de butaca aquella forma d’ensenyar tan castradora, ja que el diàleg –no el monòleg professoral- sobre la pel.lícula s’hauria d’haver fet després de la projecció. Vam lamentar veure com es fabrica un pensament únic, pobre, i com s’esmussa la creativitat. A qui interessa?

3 comentaris:

  1. Malauradament aquest és un procediment educadiu castrant que comença al parvulari i s'estén fins als doctorats. Imagino que hi ha excepcions remarcables, però he viscut moltes anècdotes semblants a aquesta que expliques.

    ResponElimina
  2. Ah, Teresa, que antipàtic és que ens expliquin la pel·li abans de veure-la. M'empipa sobremanera veure les televisions que posen un presentador abans de la pel·lícula, perquè fa "més modern" o "més savi". Baixo el volum i no miro; sempre tinc llibres per a coses així o per als moments de llarga publicitat. I van passat fotogrames, i tu els vas maleïnt, sobretot quan somriuen amb aquella sornegueria de voler dir: ara us fotrem.

    El comentari ja me'l faré jo quan vegi la pel·lícula.

    ResponElimina
  3. A propòsit de presentacions...
    Alfred Hitchcock tenia més gràcia a les seves:

    "De la mateixa manera que no aprovo la violència que veiem a les pantalles, sempre he cregut que l'assassinat ha de ser tractat amb delicadesa. Y, a més d'això, amb ajuda de la televisió, l'assassinat ha de ser portat a les llars, que es el lloc on realment pertany ... Em comuniquen que es comet un assassinat cada tres minuts, així que no els robaré més temps.
    Anem per feina.

    Presentant un dels seus migmetratges de televisió

    ResponElimina