dissabte, 11 de desembre del 2010

Símbol del nen-déu

En molts relats tradicionals, el nen-déu sempre té un naixement poc comú o miraculós, o una concepció verge. El nen-déu és símbol de la gènesi psíquica d’un nou ésser (nosaltres mateixos/es en procès de transformació espiritual), més enllà de figures històriques o teològiques com Jesús, Buda o Khrisna, que van encarnar aquest símbol de transformació espiritual.
(a la fotografia: en un pessebre andalús, el somni de Josep on l'àngel li anuncia la concepció de Maria)

5 comentaris:

  1. És veritat. Cada nit de Nadal, dins la vistosa òpera barroca que és la missa del Gall a la nostra catedral, en sentim renéixer; ens tornem no vull dir humils, vist l'entorn cerimonial, però alguna fibra polsada vés a saber des d'on, ens fa somriure buscant la innocència.

    ResponElimina
  2. "Símbol de la gènesi psíquica, de transformació espiritual, com Jesús, Buda o Krishna..."
    Eixamples les opcions.
    T'escolto amb atenció.

    M'ha vingut al cap l'escena final de 2001: una odissea de l'espai.
    Al Florida Cinerama.
    Vaig estar a prop d'un sentiment religiós.
    Tenia 12 anys.

    http://www.youtube.com/watch?v=5-s_FOD6dug

    ResponElimina
  3. Un d'aquells moments epifànics -o experiència límit, com en diuen els psicòlegs- que recordaràs tota la vida, nomás por fun. El sentiment religiós és propi dels humans i respon a la nostra dimensió espiritual.

    ResponElimina
  4. També els biògrafs romans d'emperadors o d'escriptors expliquen miracles entorn del seu naixement. El fet de néixer, però, ja és un miracle.

    ResponElimina