dissabte, 4 de desembre de 2010

L'estrella

Un silenci ens separa.
Ara parlem una llengua misteriosa
que només coneixem tu i jo:
no necessitem
ulls per a comprendre’ns
els mots ni rostre
que vesteixi la tenebra
només tu i jo
juguem
acostem
el cor al somni d’un somriure
que arriba solitari
per il.luminar la nit
d’una estrella trista.
(poema IV d'In memoriam)

4 comentaris:

  1. El poema és la veu del crit silenciós que expressa el dibuix.

    ResponElimina
  2. ... per il.luminar la nit
    d'una estrella trista.

    Gràcies, Teresa

    ResponElimina
  3. Els silencis de vagades separen però de vegades poden acostar sentiments.
    Salut.

    ResponElimina
  4. I que no deixem mai d'acostar el cor al somni d'un somriure...

    ResponElimina