dissabte, 6 de novembre de 2010

Rosa de tardor

Contemplant les roses de tardor, bellesa absoluta en la seva perfecció i evanescència, sembla que diguin: Allò que ha de desaparèixer en nosaltres desapareix, però, i allò que resta? Allò que resta és tan subtil, tant, que sembla perdut i és guanyat.
(extret de Sojorn a la Font de la Vallclosa)

4 comentaris:

  1. Ulls de prosa, on reposa la rosa,
    ulls de vent, on reposa la ment...

    ResponElimina
  2. Ni imatge ni paraules podien haver estat millor escollides.

    Quina deliciosa entrada!

    ResponElimina
  3. Són les roses del record, de la malenconia, del que ens queda quan ho hem perdut tot. Així, les roses de tardor de Rosa Leveroni i de Màrius Torres. Així, també, l'última rosa del meu jardí d'ambre.

    ResponElimina